I quina pena el desencís

Vitamines

Cireres, préssecs, cireres. El de la fruiteria no sap que compro remeis a pes per endolcir-me els dies.

Llenceria

Blondes per reflotar vaixells. La dependenta m'ha donat, ignorant els meus naufragis, una talla més de la que jo tenia assumida com a meva. Això hauria d'estar tipificat al codi penal.

Sitcom

Sortir de la dutxa i trobar-se el lampista. Els que fan pel·lis porno no en tenen ni idea.

Jo què sabia

Abans feia pancartes mida llençol d'IKEA negant la possibilitat de la felicitat en plural, i ara me les empasso mica en mica, pams de cotó a través de la gola, amb la recança de renunciar a un postulat però amb l'efecte i l'afecte d'aquesta anestèsia hormonal que m'amorteix el mal de coll.

Nenúfars

Practico l'escriptura automàtica sobre les rajoles humides de la dutxa. És el millor suport en qüestió de velocitats. Allibero sense filtres les paraules que em neden pel cap i, amb la mateixa rapidesa, puc esborrar sense deixar rastre les que m'agradaria no haver vist mai cal·ligrafiades per no haver de reconèixer-les com a pròpies.

Ahir se'm va escapar un gràcies i, com si em pugués veure algú, immediatament vaig passar la mà per sobre el baf amb un gest ràpid. La meva cuirassa diu que agrair la tendresa sona servil i saturat de glucosa, però en el fons sé que les carícies fan el món més fàcil, per molts tippex que s'inventin.

A través d'un parabrisa

Ara em sap greu no tenir el misteri de l'amor a mà. Vaig demanar a la llibreria que me l'emboliquessin, que noeslomismo però també fa gràcia. El capítol que et vaig passar no és dels més bons. Encara que faci veure que passo de tot, tot no es pot tenir.
Zero ganes de treballar. Fes-me un warning siusplau.







trituro mails de sant jordi mentre em moro de son

Diré que normal

Em sento com una teleoperadora. Por "motivación" no me viene nada, lo siento. Però els auriculars* i el micro també serveixen per dir hola a l'altra punta del món. I llavors veig unes escales i un menjador de Juno.

*amb llantes de color taronja de sèrie, uau!

Parlant de Juno. Hug my flower with your eyes.

Ara Enero en la playa m'explota als timpans i penso que vull més vacances i més llits desfets.

M'encanta tenir (amb la sòcia) una etiqueta que es digui filmusical. Ara he buscat per aquí als altaveus (meus) i casi ploro amb el soitiiiiiiiis. Life goes easy on me, això és veritat, però com bé diu, només most of the time (de vegades també em dilueixo).

A tu et fa vergonya fer petons? Perquè a mi sí.

I ara que ho penso, de vegades I can't take my eyes off you. Ni de tu tampoc.

I s'horabaixa

Diria que els teus llavis són hiverns

Si fes un testament en vida, els matins assolellats de diumenge serien per qui me'ls ha sabut omplir millor. Per donar-me anticiclons en ple hivern sense demanar res a canvi.


A la millor analista de la quotidianitat, li deixaria les bones pensades i les frases lapidàries, en veu alta o a raig de teclat.


And so it is.

Els següents trenta mil dematins

No sé on ho vaig llegir, però va ser a principis d'agost. I no puc evitar associar aquesta frase a les tardes andorranes de lectura al sofà i de sol a la terrassa.

"La mentida més gran que mai s'ha explicat sobre l'amor és que t'allibera".

Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.

Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.