Diré que normal

Em sento com una teleoperadora. Por "motivación" no me viene nada, lo siento. Però els auriculars* i el micro també serveixen per dir hola a l'altra punta del món. I llavors veig unes escales i un menjador de Juno.

*amb llantes de color taronja de sèrie, uau!

Parlant de Juno. Hug my flower with your eyes.

Ara Enero en la playa m'explota als timpans i penso que vull més vacances i més llits desfets.

M'encanta tenir (amb la sòcia) una etiqueta que es digui filmusical. Ara he buscat per aquí als altaveus (meus) i casi ploro amb el soitiiiiiiiis. Life goes easy on me, això és veritat, però com bé diu, només most of the time (de vegades també em dilueixo).

A tu et fa vergonya fer petons? Perquè a mi sí.

I ara que ho penso, de vegades I can't take my eyes off you. Ni de tu tampoc.

Diria que els teus llavis són hiverns

Si fes un testament en vida, els matins assolellats de diumenge serien per qui me'ls ha sabut omplir millor. Per donar-me anticiclons en ple hivern sense demanar res a canvi.


A la millor analista de la quotidianitat, li deixaria les bones pensades i les frases lapidàries, en veu alta o a raig de teclat.


And so it is.