Dins d'un calidoscopi

Aquell cd que vivia sol a la guantera del meu cotxe vell es va convertir en la banda sonora de les nostres primeres cites a les fosques. Llavors no existia Manel, ni Formentera, ni el llit blanc i etern. De vegades fumàvem i de vegades ens menjàvem la boca, però ja intuíem que ens havíem trobat. Encara no havíem vist el cel brillant i la carretera estreta, però sabíem que tard o d'hora hi hauria estrofes completes passant-nos davant dels ulls. Vestits elegants i cançons de xancleta es convertien en els nostres himnes privats i ens arrencaven somriures, ens tancaven els ulls i ens amanien la vida.

I quina pena el desencís

Vitamines

Cireres, préssecs, cireres. El de la fruiteria no sap que compro remeis a pes per endolcir-me els dies.

Llenceria

Blondes per reflotar vaixells. La dependenta m'ha donat, ignorant els meus naufragis, una talla més de la que jo tenia assumida com a meva. Això hauria d'estar tipificat al codi penal.

Sitcom

Sortir de la dutxa i trobar-se el lampista. Els que fan pel·lis porno no en tenen ni idea.

Tifons i huracans

A dins hi tinc uns quants huracans. Buenu, ben mirat, potser només dos o tres. Un és bastant Katrina, dels que ho envies tot a la merda i de cop agafes i marxes a Austràlia, però l'altre, per sort, de moment es comporta, s'ha convertit en una mànega de les que aixequen quatre granotes i alguna vaca. El tercer diria que existeix, però el meu anemòmetre és un inútil de cuidadu.
De fora estic feta un escriptori del Windows. Es veu que ell presentava l'invent del segle i jo tenia icones sobre els pits i la panxa, sóc la primera pantalla tàctil humana, vaia manera més guai de clicar. Ell en plena innovació tecnològica i mentrestant jo somiava morts vivents i braços arrencats, ja em passa.

Aigua

En sortir has deixat unes quantes gotes escampades per terra, seguint-te els passos. Jo he tancat els ulls i m'he apagat una estona.

Les cames pansides, com mortes, i els cabells surant, algues a la porcellana. Submergeixo les orelles en aquest gluc-gluc amniòtic i fujo de qualsevol arabesc. Desfer les contractures, gairebé ni respirar. Fer les ablucions pendents des de fa un parell d'eternitats.

Fins que s'arruguin les puntes dels dits.

Una torradora Pyrex

[ Va disparar la rser]

Fa dos dies que menjo canelons amb cullera. Necessitaria un tractament espiritual a base de kiwis i iogurts Activia, per allò de la regularidad, una paraula que es mereixeria un lloc d'honor al top ten d'eufemismes televisius. Jo que tinc fama de llençar massa, ara resulta que sóc incapaç d'expulsar periòdicament vulgaritats anímiques. La nicotina últimament em perdona, el que em provoca mono són els contactes humans de qualitat.



Dues llàgrimes en un minut de microones.

Cigarro que mira rellotge

Fa dos mesos i mig que sóc aquí i el cactus continua igual, impassible. De moment no parla, però la seva companyia és incondicional. Estic pensant d'adoptar-lo i alliberar-lo de la sevillana hortera que té per veïna.
Ara veig una gavina per sobre els terrats. Al pati interior, els arbres tremolen una mica i els publicistes fan una reunió de treball s'expliquen les vacances. Se sent botar una pilota.
Ja fa un mes dels propòsits de primavera: anar al gimnàs, redecorar-me la vida, escriure un vers cada dia. Els he resumit en un: robar temps, robar temps, a totes hores.
Ara mateix en tinc prou amb espiar les finestres fins a inventar la història de cada replà. Imprimiré fotos i en faré una escudella.

Mars de tulipans

Només en contextos molt concrets es pot detectar que certes rutines quotidianes són esclavituds.

M'agrada saber que es pot viure seient a terra i que amb una cullera es pot menjar pràcticament de tot. Una tenda que ens tapi la pluja i una tarda per dir tonteries. El fang ens arriba als turmells, però nosaltres volem molt amunt.

Deixar de necessitar és sentir-se més lliure.