En sortir has deixat unes quantes gotes escampades per terra, seguint-te els passos. Jo he tancat els ulls i m'he apagat una estona.
Les cames pansides, com mortes, i els cabells surant, algues a la porcellana. Submergeixo les orelles en aquest gluc-gluc amniòtic i fujo de qualsevol arabesc. Desfer les contractures, gairebé ni respirar. Fer les ablucions pendents des de fa un parell d'eternitats.
Fins que s'arruguin les puntes dels dits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
gràcies
Adore omplir-me la banyera. La de ma casa d'allà m'agrada més que la de ma casa d'ací, però la d'ací també és bonica, d'aquelles amb pates.
no es mereixen :)
una banyera amb potes? oh, m'encantaria!
Publica un comentari a l'entrada