tag:blogger.com,1999:blog-35785668436922110752024-02-19T03:19:24.784+01:00figues de moroUnknownnoreply@blogger.comBlogger102125tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-20191850953559035992009-09-08T00:49:00.002+02:002009-09-08T01:03:59.405+02:00Jo diria cineTerrasses desertes, converses de tràmit, gossos enfilant-se'ns als genolls. Si no dic res és perquè no tinc res a dir-te, i això és un símptoma fatal, l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Enola_Gay">Enola Gay</a> enlairant-se i Hiroshima fent com si res, saps què vull dir? Recuperem la foscor del cine, els plans per fugar-nos al Japó, l'equilibri d'agafar un maki i sucar-lo a la soja. O això o fotem el camp dijous mateix.Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-15872050805782777792009-08-26T21:33:00.004+02:002009-08-26T21:58:43.468+02:00SomiersSis vaixells. Una porta. Dos tomàquets madurs.<br /><br />Els cabells gruixuts fan pònting a les rajoles. Ara toca encendre tots els llums i fer esclatar alguna cançó sobredimensionada per no sentir com tremolen les fulles.<br /><br />Neveres netes, existències buides. Iniciar Windows normalmente.<br /><br />Demà serà "Un Altre Dia". Próximamente en los mejores cines.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-46745734941326055492009-08-13T12:00:00.000+02:002009-08-26T21:53:19.798+02:00Espurna que vola amb el·lipsi*En aquest estiu de tenir temps, a l’Eixample li han tret el so ambient.<br /><br />El camió de les escombraries ja ho sap, que a l’agost els horaris no s’acaben de morir del tot. Però es conformen, pacients, a les tardes de sol entrant pels finestrals, a les pel·lícules amb cadira plegable, a fumar més però a treure menys fum, als sofàs que grinyolen quan em véns a veure. La meva nova quotidianitat m’agrada massa per ser provisional.<br /><br />Canvio mig pot de pintura per un mojito al Raïm. O potser dos.<br /><br /><br /><br />*Publicació pòstuma.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-42954020403365703192009-06-29T11:18:00.004+02:002009-06-29T11:58:34.176+02:00Dins d'un calidoscopiAquell cd que vivia sol a la guantera del meu cotxe vell es va convertir en la banda sonora de les nostres primeres cites a les fosques. Llavors no existia Manel, ni Formentera, ni el llit blanc i etern. De vegades fumàvem i de vegades ens menjàvem la boca, però ja intuíem que ens havíem trobat. Encara no havíem vist el cel brillant i la carretera estreta, però sabíem que tard o d'hora hi hauria estrofes completes passant-nos davant dels ulls. Vestits elegants i cançons de xancleta es convertien en els nostres himnes privats i ens arrencaven somriures, ens tancaven els ulls i ens amanien la vida.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-59706485251137437912009-06-18T21:54:00.003+02:002009-06-18T22:15:35.079+02:00I quina pena el desencís<span style="font-style: italic;">Vitamines</span><br /><br />Cireres, préssecs, cireres. El de la fruiteria no sap que compro remeis a pes per endolcir-me els dies.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Llenceria</span><br /><br />Blondes per reflotar vaixells. La dependenta m'ha donat, ignorant els meus naufragis, una talla més de la que jo tenia assumida com a meva. Això hauria d'estar tipificat al codi penal.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Sitcom</span><br /><br />Sortir de la dutxa i trobar-se el lampista. Els que fan pel·lis porno no en tenen ni idea.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-55639127184129620232009-06-01T22:52:00.002+02:002009-06-01T23:09:42.243+02:00Tifons i huracansA dins hi tinc uns quants huracans. Buenu, ben mirat, potser només dos o tres. Un és bastant Katrina, dels que ho envies tot a la merda i de cop agafes i marxes a Austràlia, però l'altre, per sort, de moment es comporta, s'ha convertit en una mànega de les que aixequen quatre granotes i alguna vaca. El tercer diria que existeix, però el meu anemòmetre és un inútil de cuidadu.<br />De fora estic feta un escriptori del Windows. Es veu que ell presentava l'invent del segle i jo tenia icones sobre els pits i la panxa, sóc la primera pantalla tàctil humana, vaia manera més guai de clicar. Ell en plena innovació tecnològica i mentrestant jo somiava morts vivents i braços arrencats, ja em passa.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-9498081050759722322009-05-18T16:01:00.004+02:002009-05-18T16:46:21.029+02:00AiguaEn sortir has deixat unes quantes gotes escampades per terra, seguint-te els passos. Jo he tancat els ulls i m'he apagat una estona.<br /><br />Les cames pansides, com mortes, i els cabells surant, algues a la porcellana. Submergeixo les orelles en aquest gluc-gluc amniòtic i fujo de qualsevol arabesc. Desfer les contractures, gairebé ni respirar. Fer les ablucions pendents des de fa un parell d'eternitats.<br /><br />Fins que s'arruguin les puntes dels dits.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-51565425595511008882009-04-16T15:08:00.006+02:002009-04-17T09:55:18.867+02:00Una torradora Pyrex<div align="left"><a href="http://www.flickr.com/photos/rser"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325279655618719698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO3uxd2zDqvWEs4DgFjnwQcK1ttP5WqQGV0LvLjepaWLQE5k5HBYT6TMyfOsLaVnSCIPp00rtbflCgmECq6k0WI3KGL2H134IDWZ5d32BpKCQ15bIcWc-yhVl1ky4NWEZsj49cu0eZsX0/s320/Image037petita.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">[ Va disparar la </span><a href="http://www.flickr.com/photos/rser"><span style="font-size:78%;">rser</span></a><span style="font-size:78%;">]</span><br /><br /></div><div align="left">Fa dos dies que menjo canelons amb cullera. Necessitaria un tractament espiritual a base de kiwis i iogurts Activia, per allò de la <em>regularidad, </em>una paraula que es mereixeria un lloc d'honor al top ten d'eufemismes televisius. Jo que tinc fama de llençar massa, ara resulta que sóc incapaç d'expulsar periòdicament vulgaritats anímiques. La nicotina últimament em perdona, el que em provoca <em>mono</em> són els contactes humans de qualitat.<br /><br /><br /><br />Dues llàgrimes en un minut de microones.<br /><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-26860325001722134232009-04-14T16:59:00.008+02:002009-05-11T16:51:29.412+02:00Cigarro que mira rellotgeFa dos mesos i mig que sóc aquí i el cactus continua igual, impassible. De moment no parla, però la seva companyia és incondicional. Estic pensant d'adoptar-lo i alliberar-lo de la sevillana hortera que té per veïna.<br />Ara veig una gavina per sobre els terrats. Al pati interior, els arbres tremolen una mica i els publicistes <strike>fan una reunió de treball</strike> s'expliquen les vacances. Se sent botar una pilota.<br />Ja fa un mes dels propòsits de primavera: anar al gimnàs, redecorar-me la vida, escriure un vers cada dia. Els he resumit en un: robar temps, robar temps, a totes hores.<br />Ara mateix en tinc prou amb espiar les finestres fins a inventar la història de cada replà. Imprimiré fotos i en faré una escudella.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-20189333876719833082009-04-10T12:59:00.002+02:002009-04-10T13:23:41.357+02:00Mars de tulipansNomés en contextos molt concrets es pot detectar que certes rutines quotidianes són esclavituds. <br /><br />M'agrada saber que es pot viure seient a terra i que amb una cullera es pot menjar pràcticament de tot. Una tenda que ens tapi la pluja i una tarda per dir tonteries. El fang ens arriba als turmells, però nosaltres volem molt amunt. <br /><br />Deixar de necessitar és sentir-se més lliure.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-50212758619134413862009-04-03T14:24:00.001+02:002009-04-03T14:35:31.491+02:00Ell va dir planetesEll viu al poble i li agrada no sentir res quan es fica al llit. Quan el vaig a veure ja és fosc, i camino pel carrer estret fins que arribo a la porta de casa seva. De fora estant, espio la cuina i veig com mira si el peix ja està prou cuit. Després entro i tardo cinc minuts a treure'm la motxilla de l'esquena (sempre amb la casa a sobre) fins que entre petó i abraçada em diu <em>sembles un cargol</em> i té raó. Em fa obrir el vi de la nevera i ens asseiem al sofà, i mira que jo no sóc de seure al sofà, però aquell m'encanta perquè s'hi està molt còmode i molt tranquil. I sopem i bevem i fumem i mirem la tele i canviem de canal i ens trobem, de morros, un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=fVT0IQVGnZg">Final Feliç</a> en directe. Jo faig un petit crit d'aquells d'emoció continguda, ell ja ho sap que tinc petites debilitats. I ell a vegades em diu <em>et vols quedar a viure aquí?</em> i jo li dic que <em>sí, és clar</em>, però tots dos sabem reconèixer quan ens parlem amb metàfores. Ja ho tenen, això, els metres quadrats.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-89946219727618931152009-04-01T22:28:00.003+02:002009-04-01T22:33:50.798+02:00BombónDe vegades em fas caure de cul.<br /><br /><blockquote>"Només una cosa important: t'estim com un loco i m'aguant".</blockquote><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4hg3sXEVYqE1oQxyVoEr6qlbjsTpUFpiBatJ91_MzfB8v1yWT2typmKY6SyK1VmQqtunoRSivs-ffhnWRFSbZ7QGBvzSQinUF1uHOE-dJbS7TMtHEsNpzLOtYw-FDKs7mKFPh97W8MPM/s1600-h/P1030130.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4hg3sXEVYqE1oQxyVoEr6qlbjsTpUFpiBatJ91_MzfB8v1yWT2typmKY6SyK1VmQqtunoRSivs-ffhnWRFSbZ7QGBvzSQinUF1uHOE-dJbS7TMtHEsNpzLOtYw-FDKs7mKFPh97W8MPM/s400/P1030130.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319823213096688178" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-57869818027006718682009-03-25T19:45:00.003+01:002009-03-25T20:01:07.199+01:00Escamarlans i gambes<span style="font-style:italic;">Escena prosaica d'avui (triada a l'atzar entre moltes):</span> m'han comminat a hipotecar-me el futur amb una crema antiarrugues, i he sucumbit a l'engany de fer servir la prudència com a escut de l'inevitable.<br /><br /><span style="font-style:italic;">Però, tot i això</span> m'han dit que la selva encara existeix -i el Roraima, i els carnets de submarinista- i que ens esperen fins que ens mudem al paradís.<br /><br />Fórmules de Drake i marcianets de Mart em donen voltes al cap, com si en un còmic hagués vist les estrelles.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-68241501698604846102009-03-19T19:41:00.003+01:002009-03-19T19:53:16.349+01:00Jo, robotA fora, rails <br />teulades<br />llençols estesos<br />i algun prat esquitxat de verd<br /><br />A dins, cares anodines<br />- les que fem tots<br />difuminats<br />en la grisor de les rodalies,<br /><br />somiant migdiades a platges desertes.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-58516914874858343362009-03-18T10:32:00.000+01:002009-03-18T10:32:04.981+01:00Bussejava a una banyera<blockquote><em>Quan plorem després de follar és perquè ens ha agradat massa</em>. <a href="http://anistenis.blogspot.com/2009/03/tempus-fugit.html">Comtessa d'Angeville</a>.<br /></blockquote><br /><br />La setmana passada vaig dormir quatre o cinc ferrocarrils. Vaig obrir la porta de casa amb una forquilla i vaig veure un home que parlava sol -"la vida es un fraude", deia, feia una pausa i es contestava: "ni que lo digas".Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-87380854783224800122009-03-17T00:36:00.003+01:002009-03-17T00:44:58.038+01:00Per tots els planetes ingràvidsHe inaugurat la verge calor de Barcelona amb un mojito abans de sopar. La cervesa de durant m'ha esvaït l'ombra, i en el després he navegat en un nit bus com una il·lusa, sense més escuts que una felicitat mal dissimulada. Si no fos per l'hora que és explicaria quina és la millor decisió que he pres a la vida. La segona és improvisar una mudança a aquesta ciutat de semàfors de vianants i canyes de terrassa.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-49372876485131943132009-03-10T11:07:00.002+01:002009-03-10T11:15:31.062+01:00Tassons i papallonesAra em compraria aquesta <a href="http://www.contraforma.lt/en/collection/ku_dir_ka/ ">Ku Dir Ka</a> i la posaria al passadís, al costat de la <a href="http://www.produccionsblau.com/portadas/Manel.jpg">portada de disc</a> improvisada, per gronxar-m'hi poc i mirar-la molt i tenir molts dies vermell llampant <em>rojo pasión</em> grapat de cireres.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioLW6OqgC0b8bV8qVYbR5eBnVd4D1mWvs6jiii6hCcKQoDiuMEB8t_ifjRYfRUOESEnliLmm2t_78RZ7YTdApBr-Z0sMnrR3SNNVhhyuy1oekWmuZKCX7uOARfjw4uNmsmmyg7pRjHkVI/s1600-h/ku_dir_ka_01.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioLW6OqgC0b8bV8qVYbR5eBnVd4D1mWvs6jiii6hCcKQoDiuMEB8t_ifjRYfRUOESEnliLmm2t_78RZ7YTdApBr-Z0sMnrR3SNNVhhyuy1oekWmuZKCX7uOARfjw4uNmsmmyg7pRjHkVI/s400/ku_dir_ka_01.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311500639089861426" /></a><br /> <br /><br />Però no m'arriba el pressupost.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-7160934756501778782009-02-25T17:49:00.000+01:002009-02-25T17:54:02.665+01:00Posters en quadricromiaEstava escrivint com si res i fins ara no m’he adonat que la Marilyn em mira, repenjada a la paret, tota <span style="font-style:italic;">putona</span> ella. Avui no ens comuniquem perquè jo no estic curvilínia, més aviat estic zen. Ella és l’ombra d’ulls amb brotxa de pintor, la piga arrogant i els llavis maduixa rodons de clavell. Jo sóc la cua improvisada, camisa i <span style="font-style:italic;">sabatilles</span>, intuint les restes del te que ha fet d’aquesta tarda un alto-el-foc. De l’estampat de les rajoles de l’estudi me’n faria samarretes.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-27265640487640966062009-02-18T22:18:00.003+01:002009-02-18T22:30:25.293+01:00Tots els metres cúbicsAvui he trobat a faltar tres o quatre persones de manera conscient, mode indicatiu i forma activa. I he constatat que la durada de l'ebullició dels espinacs és indirectament proporcional al seu volum final. Estrenar llençols em posa de molt bon humor, sempre i quan tu no estiguis a 40 quilòmetres de distància. Sort que les girafes del vestit em fan companyia des del penjador, i que l'habitació comença a semblar <a href="http://www.staedtler.es/Noris_Club_marcadores_de_color_esp.Staedtler">una caixa de retoladors Staedtler</a>.Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-82772174338899591622009-02-16T12:39:00.003+01:002009-02-16T17:23:25.741+01:00Jo vull ser dadàTinc un títol que m'encanta però ja he començat tres esborranys i no em convencen. Les pessigolles només són una de les teves armes letals (ara diria cursilades). M'està sortint un altre encostipat, el tercer d'aquest hivern, que recordi (o banalitats). Jo sóc el bou! Jo sóc el bou! (o frases inconnexes que em fan riure). <br /><br />Saps què? Em sembla que la felicitat és com l'IRPF, com més en tens més pagues. I em fa por gastar la cartilla de racionament de bons moments vitals abans d'arribar als 25 anys.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-57815913467025846722009-02-13T11:32:00.003+01:002009-02-13T11:48:54.608+01:00Sense llit estic malalt<P align="right"><em>Que se quede el infinito sin estrellas<br />O que pierda el ancho mar su inmensidad<br />Pero el negro de tus ojos que no muera<br />Y el canela de tu piel se quede igual...</em></P align="right"><br />Les persianes dels ulls tancades per vacances o per manca d'interès o per esgotament o per tot alhora. Penso en els matins obviables, de tràmit, d'aquells que mai ningú en farà una pel·lícula, quan l'únic que em salva de la vulgaritat és que a l'autobús hi sonen cançons d'amor que pel google serien <a href="http://www.rcaguilar.com/canciones/textos/piel_canela.htm">spanish folksongs</a>, imagina't. Escric paraules barroques amb perfilador d'ulls.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-70117295601667886052009-02-03T11:07:00.003+01:002009-02-03T11:20:48.871+01:00Vaixelles optimistes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPh_122IqYoT7O-mOyOkMJbXObwCp7sueP3wAgL8K0aMLk5tlpJnpeVR7DeWYORC1yFBSnxC7eJYLJt6eF-U0Z5Hn6N6nvPDRHs8x3VfMkRGlyiux3yyyjObMo91G0tdHYu_W_30gZnw/s1600-h/finestra+blava.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPh_122IqYoT7O-mOyOkMJbXObwCp7sueP3wAgL8K0aMLk5tlpJnpeVR7DeWYORC1yFBSnxC7eJYLJt6eF-U0Z5Hn6N6nvPDRHs8x3VfMkRGlyiux3yyyjObMo91G0tdHYu_W_30gZnw/s400/finestra+blava.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298512946436893906" /></a><br /><blockquote> "Les petites coses de cada dia són les més importants".</blockquote>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-89136011268350230622009-02-02T09:42:00.003+01:002009-02-02T10:11:10.768+01:00Cada finestra obre un nou matíMai m'havia agradat tant una cuina. Esmorzàvem afecte amb olor de croissant i al vespre brindàvem per les gambes de Palamós, per les cloïsses amb vi, per la llagosta que costava tant de partir i perquè tot plegat no ens feia cap falta per ser feliços.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-19279908642786069462009-01-27T18:07:00.000+01:002009-01-27T18:08:07.087+01:00Si no davalles a la berbenaJa estic farta d’inflar globus i que m’explotin a les mans. Ara que tinc les tardes lliures m’entrenaré a xiular per posar-me a primera fila al concert de Manel. Avui ja t’hauria trucat quatre o cinc vegades.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3578566843692211075.post-30187159203082511712009-01-06T20:10:00.003+01:002009-01-06T20:52:23.068+01:00De paraigües dins sa neuCadena perpètua sona massa gros per aquest dimarts difressat de diumenge, avui que és dia de regals i d'eufemismes. Però la condemna és no deixar d'investigar-se a llambregades, travessant la curiositat al galop, o arriscar-se a una mort callada i progressiva, de fulla seca a mitjans d'octubre o iaia arrugada que va apagant-se tot fent ganxet. <br /><br />El que segur que és veritat és que a mi m'agraden els pijames i les piruletes i em fan por la paraula "laborable" i les neveres plenes de congelats de l'Àrea de Guissona. <br /><br />Tota la tarda olorant-me el canell esquerre com un oasi. <br />Les teulades són blanques i el silenci també.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZCu4IPJRGq4jjLQ858_yLfhU5MhmGvS8tbOnANNHVIkQN-QR5XAKHZNn4TyzzqBASknJUUoOYOjlMTRX3lY1u23mrp_v0ENW52-bJeU1_hKLaNOWsrKSNrettWm3mvOcK7XO1P_VU-JM/s1600-h/P1020530.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZCu4IPJRGq4jjLQ858_yLfhU5MhmGvS8tbOnANNHVIkQN-QR5XAKHZNn4TyzzqBASknJUUoOYOjlMTRX3lY1u23mrp_v0ENW52-bJeU1_hKLaNOWsrKSNrettWm3mvOcK7XO1P_VU-JM/s400/P1020530.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5288270373934736018" /></a>Unknownnoreply@blogger.com1