8.9.09

Jo diria cine

Terrasses desertes, converses de tràmit, gossos enfilant-se'ns als genolls. Si no dic res és perquè no tinc res a dir-te, i això és un símptoma fatal, l'Enola Gay enlairant-se i Hiroshima fent com si res, saps què vull dir? Recuperem la foscor del cine, els plans per fugar-nos al Japó, l'equilibri d'agafar un maki i sucar-lo a la soja. O això o fotem el camp dijous mateix.

4 comentaris:

anna g. ha dit...

"Mapa de los sonidos de Tokio" ??? :)

marc ha dit...

t'has fugat al japó, per sempre?

(si t'enviem un teclat continues?
prometem guardar el secret)

eva ha dit...

m'he unit al blog!

Vinz ha dit...

Les figues de pala aquestes em tornen a la infantesa...