8.7.08

Nenúfars

Practico l'escriptura automàtica sobre les rajoles humides de la dutxa. És el millor suport en qüestió de velocitats. Allibero sense filtres les paraules que em neden pel cap i, amb la mateixa rapidesa, puc esborrar sense deixar rastre les que m'agradaria no haver vist mai cal·ligrafiades per no haver de reconèixer-les com a pròpies.

Ahir se'm va escapar un gràcies i, com si em pugués veure algú, immediatament vaig passar la mà per sobre el baf amb un gest ràpid. La meva cuirassa diu que agrair la tendresa sona servil i saturat de glucosa, però en el fons sé que les carícies fan el món més fàcil, per molts tippex que s'inventin.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Elisenda...
vull un cafè sexual?

nona ha dit...

I´m savidapassing. I´m in love with this city. I els yuppies, el vidre i els gratacels em fan sentir petita i perduda enmig d'una pel·lícula. Realment amazing, sobretot perquè jo vaig amb els pantalons cagats... i ells tots trajats... i ningú em mira raru. :D

això que has escrit m'agrada (però molt).

Tu surts per ràdio flaixbac? pq jo no eh? :P

nona ha dit...

tinc un negoci propi-compartit: savidapassa. Hi aprenc més que hi treballo. :)

Clarissa Vaughan ha dit...

brutal... sobretot la última part. Potser és perquè també m'hi veig, amb aquesta mània de silenciar els gràcies i altres paraules que poden comportar una fractura a la cuirassa...