27.6.08

He de seguir visquent

Hi ha dies que tot tremola i els tòtems es tornen plastilina. Però llavors apareix Maslow i t'adones que tot està diagnosticat. De vegades m'agradaria poder ser feliç amb una feina nine to five, un parell de fills amb playstation i un apartament a la platja.

6 comentaris:

nona ha dit...

he de pensar sobre això que has escrit i no amb cervesa a la sang.

Albert ha dit...

Que guai això del nine to five.

Tenia un matí tan dolent com la meva nit d'anit i m'has fet començar a cantar el morning train!

nona ha dit...

parlavem amb la cots de Maslow. Despres de l'armonia i la felicitat, la 3a ha establert el nivell 6: admiracio social, que no seria el mateix que el nivell d'acceptacio social. I te tanta rao, que ho deixo aqui escrit.


segueixo sense accents.

Anònim ha dit...

M'he culturitzat. No recordava a Maslow i m'agradat recordar-lo
Gràcies,

MIREIA

Albert ha dit...

No ve a cuento de res, però si algun dia us mudeu a viure totes juntes, guardeu-me l'entresòl o una buhardilla o alguna cosa així.

Clarissa Vaughan ha dit...

una vida massa normal, no?