23.1.08

Els següents trenta mil dematins

No sé on ho vaig llegir, però va ser a principis d'agost. I no puc evitar associar aquesta frase a les tardes andorranes de lectura al sofà i de sol a la terrassa.
"La mentida més gran que mai s'ha explicat sobre l'amor és que t'allibera".

Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.

Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.

4 comentaris:

Albert ha dit...

El problema dels trenta mil és que, segons la meva experiència, en Joan Miquel ho va escriure en plan metafòric.

Putos poetes.

Pere ha dit...

T'he trobat "elisenda"!

Albert ha dit...

eeeeeeeeeeeeeeh! post ja! :$

nona ha dit...

ai elisenda. a mi m'estas ensenyant a pensar així i esto es muy importante! :)