"La mentida més gran que mai s'ha explicat sobre l'amor és que t'allibera".
Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.
Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.
4 comentaris:
El problema dels trenta mil és que, segons la meva experiència, en Joan Miquel ho va escriure en plan metafòric.
Putos poetes.
T'he trobat "elisenda"!
eeeeeeeeeeeeeeh! post ja! :$
ai elisenda. a mi m'estas ensenyant a pensar així i esto es muy importante! :)
Publica un comentari a l'entrada