23.1.08

Els següents trenta mil dematins

No sé on ho vaig llegir, però va ser a principis d'agost. I no puc evitar associar aquesta frase a les tardes andorranes de lectura al sofà i de sol a la terrassa.
"La mentida més gran que mai s'ha explicat sobre l'amor és que t'allibera".

Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.

Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.

4 comentaris:

A ha dit...

El problema dels trenta mil és que, segons la meva experiència, en Joan Miquel ho va escriure en plan metafòric.

Putos poetes.

Unknown ha dit...

T'he trobat "elisenda"!

A ha dit...

eeeeeeeeeeeeeeh! post ja! :$

nona ha dit...

ai elisenda. a mi m'estas ensenyant a pensar així i esto es muy importante! :)