19.3.08

Terrestres com el fang

M'allibero dels rellotges, els matalassos, el xampú. I de cop ja no sóc jo i prou, sinó jo i quaranta veus cridaneres.


Cares de son, camins de pols.
Prescindim de la lona i les cremalleres i dormim sota les estrelles.
Les personetes en construcció s'amaguen la por per fer-se els herois. Emocionats, temeraris, contents.
L'endemà ens agraeixen que els haguem empès a travessar-se les pors.
I això és una dosi extra, un dos per un de moral i de sentit per a una modesta vida idealista feta de petits incentius.



Quan el sol et llepa la cara durant dies, tot es torna més senzill.

4 comentaris:

nona ha dit...

estic tan d'acord amb això que el sol et llepi la cara. Aquí ha fet uns dies de cel blau i sol brillant i he carregat les piles. Ara neva un altre cop, nofoscas que arribés la primavera.

I nofoscas és nom de crepe.


I tinc moltes ganes de parlar amb tu.

Unknown ha dit...

sou uns valents!

saps que em deus un mail explicant l'aventura! :)

ets conscient que has format part dels primers campaments del nostre cau? mencanta!
sou els meus ídols!

Jordi M. C. ha dit...

i a on els heu portat als petits herois?


;) què se n'ha fet de tu? Ciau ciau, mountain

nona ha dit...

elisenda. et trobo a faltar cullons.