24.3.08

Combustible irascible

Deu ser que és dia de punt i a part.

Sempre maquillo la depressió dominical amb la sort o la desgràcia d'haver d'anar a treballar. La llarga agonia de la sobretaula fins a l'havent sopat transcorre amb menys dramatisme amb uns quants talls de veu. És dur el moment abans, però un cop hi ets, interiorment agraeixes no haver d'avorrir cada setmana una tarda de diumenge. Després, justificant-me amb la necessitat d'una recompensa, d'una última pausa pre-rutina, un cine o un entrepà a última hora endarrereixen al màxim el dilluns.

Però avui no. Avui la depressió del diumenge es multiplica per tots i cadascun d'aquests dies atípics que han arribat en processó de pecats i perversions.
Quan anàvem a cole començava el tercer trimestre. Però aquest any només hem encetat una primavera plujosa i un nou cicle de ressaques encadenades.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Com envejo això de començar un nou trimestre. Necessito conjugar el començar, començar el que sigui, no parar de començar.

nona ha dit...

va dona, que tampoc no has anat a dormir tan malament. Que ho sé! :) espero i desitjo no et caguis gaire amb mi quan et soni el despertador.

un petó i bona primavera plujosa. La meva és nevada. :D

nona ha dit...

l'elisenda parla de nens? oju eh? :) però i tant que els hi portarem i juntes i tot! :)