5.3.08

Tantes baixes en el meu sofà

Tenir un motiu de pes per llevar-se cada dia abans de les nou és, segons com t'ho miris, un privilegi. Tenir comunicacions amb l'altra banda de l'oceà també ho és. Si parlem de la meva vida, no m'agraden els capítols fluixos ni els anys de traspàs. Però a vegades els cinemes petits es converteixen en pauses necessàries, i llavors tot se me'n refot.

"Després de la classe d'alemany vam agafar un autobús fins a Shinjuku i vam anar a un bar que es deia DUG. El local era en un soterrani, al darrere de la llibreria Kinokuniya. Tots dos vam demanar un vodka amb tònica.
- Hi vinc de tant en tant -em va explicar la Midori-. Pots beure en ple dia sense que et facin sentir malament.
- ¿Ho fas sovint, això de beure a aquestes hores?
- A vegades -em va respondre mentre remenava els glaçons dins del got-. A vegades el món es torna tan insuportable que vinc aquí a beure vodka amb tònica.
- ¿El món se't torna insuportable?
- Només a vegades -va dir-. Tinc els meus problemes.
- ¿Per exemple?
- La família, el xicot, la regla irregular... Coses.
- ¿Demanem una altra copa?"

2 comentaris:

nona ha dit...

avui li he dit a la japo que sabia una paraula en japonès. Ha flipat. :D
la veritat és que em tenen bocabadada.


i mira que no em vull tornar la típica esnob fan de la cultura japonesa. No em deixis. Tot això per dir-te que visca la midori. És una forevert més. Tu i jo (i la midori)


Un petó de bona nit princesa!

nona ha dit...

sinó actualitzes... m'hauré de posar seria.

tu mateixa.


:)