Tinc un zoo dins ca meva

He somiat que tenia animalons en gàbies i no els podia alimentar. El gat d’angora feia dies que no menjava res i no parava de mirar-me. La zebra feia deu centímetres de llarg i estava de costat, com els cavalls dels clics quan es tomben, i gairebé no respirava. Al terra de la cuina hi havia quatre o cinc gàbies més, d’aquestes com de canari o de periquito, no gaire grosses. I jo obria la nevera i només hi havia pastanagues, quin remei. El conill feia festa major i els altres se les menjaven amb cara de fàstic.

El Guifré té onze anys i li he explicat això perquè he pensat que potser li faria gràcia lu de la zebra. Però ell diu que tot plegat té a veure amb el sentiment de responsabilitat i amb que potser algú em demana alguna cosa que jo no li sé donar. Jolin.

Ficcions i realitats

Camino per uns carrerons i només sé que sóc a Mallorca. Fa una nit xiclet que es preveu llarga, he begut i em segueixen tres anglesos que han begut més que jo. Camino perquè m'oblidin i en un carrer hi trobo una porteta petita, de la meva talla, i tinc aquella sensació tan onírica d'intuir que una cosa t'és coneguda, que serà segura, com quan jugues al parxís i t'acostes a "casa". La porta té una mena de trampeta, i passant la mà per dins puc obrir el baldó, perfecte. Ara sóc en una habitació fosca amb objectes a terra, no veig res però trobo un matalàs i una flassada i amb això ja en tinc prou. Dormo una mica i al cap d'una estona em desperten, és un noi que conec i em diu "sóc aquí", i resulta que és el meu nòvio però s'assembla al Pau Debon, aquí què putes passa? En fi, penso, no diguis res, i resulta que llavors ens fem nòvios de veritat, amb carinyu i tensió sexual i totes aquestes coses, i tenim una caseta Hansel i Gretel al mig de l'illa, per respirar aire salat i anar a veure els vaixells passar i no fotre ni brot la resta de les nostres vides. Ell diu que ha de tornar al poble i no sé què, però jo li dic que no es flipi, que què més vol, que és impossible tornar perquè més lluny d'allà mateix ja no existeix res més. I ell em mira i diu que vale, i per dinar mengem arròs. I ara podria passar una gavina i sortirien els crèdits.