9.8.08

Tinc un zoo dins ca meva

He somiat que tenia animalons en gàbies i no els podia alimentar. El gat d’angora feia dies que no menjava res i no parava de mirar-me. La zebra feia deu centímetres de llarg i estava de costat, com els cavalls dels clics quan es tomben, i gairebé no respirava. Al terra de la cuina hi havia quatre o cinc gàbies més, d’aquestes com de canari o de periquito, no gaire grosses. I jo obria la nevera i només hi havia pastanagues, quin remei. El conill feia festa major i els altres se les menjaven amb cara de fàstic.

El Guifré té onze anys i li he explicat això perquè he pensat que potser li faria gràcia lu de la zebra. Però ell diu que tot plegat té a veure amb el sentiment de responsabilitat i amb que potser algú em demana alguna cosa que jo no li sé donar. Jolin.

2 comentaris:

Clarissa Vaughan ha dit...

com puja la joventut, avui dia, eh?

nona ha dit...

el guifré hauria de tenir deu anys més o potser 14 anys més i jo faria un pensament... estem predestinades a ser foreverts (més encara)

:)