16.2.09

Jo vull ser dadà

Tinc un títol que m'encanta però ja he començat tres esborranys i no em convencen. Les pessigolles només són una de les teves armes letals (ara diria cursilades). M'està sortint un altre encostipat, el tercer d'aquest hivern, que recordi (o banalitats). Jo sóc el bou! Jo sóc el bou! (o frases inconnexes que em fan riure).

Saps què? Em sembla que la felicitat és com l'IRPF, com més en tens més pagues. I em fa por gastar la cartilla de racionament de bons moments vitals abans d'arribar als 25 anys.

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Em fa la sensació a voltes de que ja els he gastat tots, els bons moments, dic. També hi ha dies que pense tot el contrari, no sé.

Jordi Casanovas ha dit...

Vols dir que això de l'IRPF és així? o és com t'agradaria que fos?

I no pateixis pels bons moments sempre en van sortint.

elisenda ha dit...

Sempre ens en quedarà algun de reserva, segur... Però és important ser conscients de la "sort" que tenim quan les coses surten bé.