Sense llit estic malalt

Que se quede el infinito sin estrellas
O que pierda el ancho mar su inmensidad
Pero el negro de tus ojos que no muera
Y el canela de tu piel se quede igual...

Les persianes dels ulls tancades per vacances o per manca d'interès o per esgotament o per tot alhora. Penso en els matins obviables, de tràmit, d'aquells que mai ningú en farà una pel·lícula, quan l'únic que em salva de la vulgaritat és que a l'autobús hi sonen cançons d'amor que pel google serien spanish folksongs, imagina't. Escric paraules barroques amb perfilador d'ulls.