1.12.08

Sense anar més enfora

El vent que bramula i empeny i sacseja
se'm cola als forats i se'm fica a les venes,
em remou em ventila m'escampa i m'arrenca aquest tediós anar fent dels ulls.

Desenterrades les ganes de fer, les motivacions voleien
-suspeses en l'aire-
com fulles de plataner,
i el vent, el cony de vent que no s'atura,
m'empeny a conjugar-me en present d'indicatiu,
a emborratxar-me de predicats i travessar sintagmes, galerades i epitafis

per ser una mica més jo,
perquè quedi alguna cosa de mi quan m'enyorin.


Invertir en I+D, trobar quatre parets on els huracans em modelin.
Diuen que viure és un verb.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El contrari d'enyorar és viure, jo crec que prens la decisió correcta.

Pedres a les butxaques i a la merda el vent!

SERGIBR ha dit...

Maco.

Josep ha dit...

Que volin els falziots
no vol dir que
s'ha de girar Garbí
aquest capvespre,
o que esclati un oratge
de ponent.
Que volin els falziots
tant li fa al vent.


Joan Manuel Serrat (quan el jubilat del Poble Sec cantava coses que valien la pena)