10.12.08

Com es pols i s’Equador

Ho fem tan bé que ja no ho sabem fer d’una altra manera. Viure en 3D ja és l’habitual, però recuperar el poder inquietant de les mirades de quan no ens tocàvem és de viatge en el temps. El moment de quedar-nos sols i aguantar l’alè com un gran interrogant, com una oportunitat única, mentre se’ns va incrustant a l’ADN l’aliatge metàl•lic que ens fa més dúctils, més resistents, més brillants. Com qui obre la finestra al matí per mirar si encara fa fred, hem travessat dimensions i hem arribat a la quarta gairebé per casualitat. Construint a còpia de peces de Lego, al ritme serè i diligent de la bicicleta per sobre els canals, estem totalment segurs que això és el que volem, que no pot ser que això també sigui mentida.

4 comentaris:

nona ha dit...

Ho entenc com el resultats de saber posar-hi els millors ingredients. Això sí que aniria en veu alta no? :)

Anònim ha dit...

Es teus ulls il·luminats,
Es vestit tan ben tallat, es cabells, negres com el cel
Quan està ple d'estrelles
D'hivern desfermat.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Encara fa fred, sí

Comtessa d´Angeville ha dit...

moltes gràcies senyoreta, però per a textos bons els teus, així que a vore si apareixes per ací més de quan en quan!!!