6.1.09

Mousse de iogur

Per tot horitzó, els teus llençols: muntanyes nevades a sobre del llit.
El nòrdic dibuixa serralades blanques i s'escabellen serpentines avall del melic.

Quan ens abraça el silenci sempre m'adormo amb un fos a blanc.



(Avui he recordat quan la mare i jo dèiem, en broma, que demanaríem un nòvio als Reis.)

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo encara el demane. Dos anys de solteria (plens de pseudorelacions, però solteria al cap i a la fi) comencen a pesar-me.

nona ha dit...

i us van portar dos peres, que això si que em fa gràcia. :)

Met ha dit...

No hi ha res com saber gaudir de les petites coses de la vida, del dia a dia... per començar o acabar bé el dia.