22.8.08

Triple salt immortal

Hem constatat que la felicitat absoluta, la inòpia, l'orgia continuada, no estan fetes per nosaltres, perquè estem condemnades a la set eterna, maleïdes pel convenciment que sempre es pot anar més enllà, que sempre hi ha alguna cosa més a què aspirar. Però alhora, en prendre consciència d'aquesta avidesa innata, un cop assumit que el llindar del 100% sempre serà inabastable, ens adonem que ens acostem molt al nostre sostre autoimposat i que, mai absolutament convençudes, ara sí que podem dir que som pràcticament felices.

3 comentaris:

nona ha dit...

ara et faria una reverència a tu i al senyor gmail i a la birra que et prenies tu i a les 3 de la matinada que se'ns van fer aquest dia.

hide ha dit...

Llegint el teu fotolog m'ha fet gràcia la foto de Guimerà perquè allà fan el millor oli que he provat mai. A més, ahir també vaig veure aquest documental i que, pell de gallina a part, vaig tenir ganes d'envair Polònia en versió estudiantil. I res, que referent al post, em sembla que jo també estic condemnat a la set eterna.

nona ha dit...

que tal si escrius una estoneta? vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!