Tambors de rentadora

El botó que apreto es diu "crea" i per això tinc un blog, per sentir-me com Déu mentre racionalment em moc entre l'ateisme i l'agnosticisme. Tinc el cap tan ple de merda que m'explotarà i llavors sí que ja no hi haurà excuses per no netejar el menjador. Miro la tele com si fos el salvapantalles de l'ordinador i el plat del dinar encara és aquí sobre -cosa que trobo d’una impertinència absoluta-, només per recordar-me que fa hores que no sóc ningú. El cap em vessa de fems putrefactes i els ulls maldormits no s’han desinflat encara. Ja no sé què dic i m’he obsessionat per culpa d’una coma incòmoda que no sé si es quedarà aquí o serà executada impunement. A nivell intel•lectual [preciso] avui em sento tan prostituïda que estic pensant de fer-me asceta durant tot l’estiu al meu poble sense platja i desitjar fervorosament que donin pel cul la Santa Responsabilitat i la Beneïda Obstinació.