25.5.08

Sa corba i s'anestèsia

Quan es fa de dia i el que compta no és l'hora ni la llum, sinó la resistència. Tota filosofia és dogma i tothom parla i vol un taxi. Encara porto el got a la mà i no, no tinc una relació tan oberta com perquè hi càpiguen personatges com tu. Ara anirem a esmorzar i ens decebrem perquè tot està tancat i els aparadors només veuen el que queda de nosaltres.

Noctàmbules amb experiència temporalment derrotades (referències a petició).

4 comentaris:

Mireia ha dit...

:)... t'has deixat els pitus en forma de pitu retumbant dins del teu cap. tot i que crec q s'hauria d'escriure de manera més poètica

nona ha dit...

ara per sempre mes voldre un pitu amb forma de pitu. :)

Albert ha dit...

N'hi ha que de tant estavellar-se amb la porta tancada acaben travessant-les.

Estellós, en qualsevol cas.

Albert ha dit...

hahahaha

Parlava de relacions obertes, totes les portes tancades... No sé massa de què parlava. De mi, segur. Intentaré ser més precís en un futuro.