Jo sec i prou. No hi ha res de nou, al pis. I res no es mou.
A baix sí. Quan ja no plou hi ha sons, i fum, i gent. A les cinc surt un nen. El gran ja hi és, “té la mà”, i se’n van. El nen riu, el gran es fa el sord. I les veus ja són lluny.
Surt el sol. El veig i el vull. Ni a la pell ni als ulls, tan sols a dins. Quan el meu cap és un bac tan gran com un sot, no faig res, i a tots els draps hi veig sécs.
Jo sóc com sóc. I a cops no hi sóc del tot, per més que vull.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
m'agrades
m'agrades de llegir
m'agrades
com es fa quan et poses vermella per internet?
(wordpress té una solució per a això?)
he anat a veure ballenes. :)
(nona)
Elisenda...
ara sé pq et deien escritora..
Per cert, t'apuntes a sopar a casa meva demà a la nit?
Muak
(La Sans)
doncs a l'expedicio rollo national geographic que vam fer, el barco portava uns micros dins el mar i les sentiem venir. Una passada, el tema ballena. :)
per cert, m'he menjat un crepe de nutella i tal i qual. :)
muaaaaaaaaaaaaaa
nona
ja sóc aquí :)
disposada a parlar de tot i de res.
Publica un comentari a l'entrada