13.5.08

Breu

Jo sec i prou. No hi ha res de nou, al pis. I res no es mou.

A baix sí. Quan ja no plou hi ha sons, i fum, i gent. A les cinc surt un nen. El gran ja hi és, “té la mà”, i se’n van. El nen riu, el gran es fa el sord. I les veus ja són lluny.

Surt el sol. El veig i el vull. Ni a la pell ni als ulls, tan sols a dins. Quan el meu cap és un bac tan gran com un sot, no faig res, i a tots els draps hi veig sécs.

Jo sóc com sóc. I a cops no hi sóc del tot, per més que vull.

6 comentaris:

[rsr] ha dit...

m'agrades

m'agrades de llegir

m'agrades

elisenda ha dit...

com es fa quan et poses vermella per internet?

(wordpress té una solució per a això?)

Anònim ha dit...

he anat a veure ballenes. :)


(nona)

Mireia ha dit...

Elisenda...
ara sé pq et deien escritora..
Per cert, t'apuntes a sopar a casa meva demà a la nit?

Muak

(La Sans)

Anònim ha dit...

doncs a l'expedicio rollo national geographic que vam fer, el barco portava uns micros dins el mar i les sentiem venir. Una passada, el tema ballena. :)

per cert, m'he menjat un crepe de nutella i tal i qual. :)


muaaaaaaaaaaaaaa


nona

nona ha dit...

ja sóc aquí :)

disposada a parlar de tot i de res.