11.2.08

Un cel brillant

Proposo que viatjar sigui un verb reflexiu. Deu ser que avui és dia de pronoms.

Viatjar-se és una gran aventura. S'esfumen els corbs i perduren les olors.











Tramvies i bicicletes.

5 comentaris:

nona ha dit...

o un cel tan diferent.


:)

Anònim ha dit...

mmm no sé si es fa aquí el comentari. no ho domino gaire.

oooh que bé. m'encanta que el verb viatjar sigui un verb reflexiu, de debò.

per cert, què són figuesdemoro?

m'ha fet gràcia que posi: elisenda són les 20:00, sembla com si una mare crides a la seva filla: elisenda, ja és tard, vés a dormir.

en fi, jo sí que hauria d'anar a dormir.

bona nit

(meurins)

Enric ha dit...

UE!! gran publicitat de la Nona!

Si tu et viatges, vol dir que ens podem viatgar, per exemple? o que hi ha gent que necessita viatgar-se?

m'agrada, m'agrada...

elisenda ha dit...

Viatjar-se amb una altra persona per mi vol dir més coses que anar junts a algun lloc. Diria que és compartir circumstàncies especials i assumir plegats els canvis interiors que tota petita aventura comporta.

Uf, que metafòric tot plegat. Espera que baixo a la terra ;)

nona ha dit...

ai elisenda. AI! :)











dic ai pq sé massa de què parles.