21.2.08

Quan ja tinc un peu en terra

Avui he constatat que un dia més o menys proper em convertiré sense saber-ho en una commuter d'hores puntes. No vull col·leccionar dies repetits, però la incertesa té caducitat.

Em plantejo quantes vides necessito ara mateix. Em sembla que com a mínim dues.













I una pròrroga per allargar aquest vespre.

2 comentaris:

nona ha dit...

pots para d'escriure tan bé?


que dic! als genis no se'ls ha de reprimir! :)





muà!

nona ha dit...

parar

què


(no sé escriure)