3.4.09

Ell va dir planetes

Ell viu al poble i li agrada no sentir res quan es fica al llit. Quan el vaig a veure ja és fosc, i camino pel carrer estret fins que arribo a la porta de casa seva. De fora estant, espio la cuina i veig com mira si el peix ja està prou cuit. Després entro i tardo cinc minuts a treure'm la motxilla de l'esquena (sempre amb la casa a sobre) fins que entre petó i abraçada em diu sembles un cargol i té raó. Em fa obrir el vi de la nevera i ens asseiem al sofà, i mira que jo no sóc de seure al sofà, però aquell m'encanta perquè s'hi està molt còmode i molt tranquil. I sopem i bevem i fumem i mirem la tele i canviem de canal i ens trobem, de morros, un Final Feliç en directe. Jo faig un petit crit d'aquells d'emoció continguda, ell ja ho sap que tinc petites debilitats. I ell a vegades em diu et vols quedar a viure aquí? i jo li dic que sí, és clar, però tots dos sabem reconèixer quan ens parlem amb metàfores. Ja ho tenen, això, els metres quadrats.

1 comentari:

lorian ha dit...

oh! m'ha encantat