25.3.09

Escamarlans i gambes

Escena prosaica d'avui (triada a l'atzar entre moltes): m'han comminat a hipotecar-me el futur amb una crema antiarrugues, i he sucumbit a l'engany de fer servir la prudència com a escut de l'inevitable.

Però, tot i això m'han dit que la selva encara existeix -i el Roraima, i els carnets de submarinista- i que ens esperen fins que ens mudem al paradís.

Fórmules de Drake i marcianets de Mart em donen voltes al cap, com si en un còmic hagués vist les estrelles.

1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Antiarrugues no, per favor... fa temps que vaig caure en lo del contorn d'ulls, Helena Rubinstein es fan d'or gràcies a mi que compre el seu contorn d'ulls com qui compra formatge, amb l'agravant de que quan me vull donar conter ni per al formatge m'aplega...

El carnet de submarinista me caducà fa mil i m'ho va dir un dia un Guardia Civil guapo, molt guapo, però després va riure i volia convidar-me a sopar i no me multà i continue sent una ilegal feliç.

Crec que ja ho vaig dir per ací, i si no va ser ací va ser a altre blog, que qui puguera viure sempre baix l'aigua...