Mai m'havia agradat tant una cuina. Esmorzàvem afecte amb olor de croissant i al vespre brindàvem per les gambes de Palamós, per les cloïsses amb vi, per la llagosta que costava tant de partir i perquè tot plegat no ens feia cap falta per ser feliços.
Entrades
1 comentari:
Aixina, en passat irrecuperable. Que ja no esmorzarem més i la cuina fa pudor de tancat.
Publica un comentari a l'entrada