El món que digui el que vulgui, però està clar que ahir no era dilluns.
Mentre dormia a la platja vaig somiar amb la ciutat. I avui que torno a la rutina, arrufo el nas per notar la pell torrada i perpetuar-me en pretèrit imperfet.
Recuperar l'oasi malgrat la pluja.
On venen dimarts de postal?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
aqui venen dies, setmanes i mesos de postal, llastima que em queda massa poc temps per comen(ce trencada)ar a parlar per sempre en preterit imperfet.
i aixo que plou, sense parar.
pero com tu em vas dir un dia,
el dia menys esperat,
va deixar de ploure.
va vine home! :)
si plegues de la feina no et donen finiquito? nomes cal que et compris el bitllet i jo et dono allotjament i menjar gratis i visites guiades i borratxeres i gratacels i amor.
como lo ves?
:D
mmm...
Ja n'hi ha prou de marxar, eh! k ja n tinc prou en trobar a faltar una.. eh!
X cert, a la més propera, cafè?, a la més llunyana, treballa i parlem pel gmail.
Muak
Publica un comentari a l'entrada