3.6.08

Cel ras

El món que digui el que vulgui, però està clar que ahir no era dilluns.

Mentre dormia a la platja vaig somiar amb la ciutat. I avui que torno a la rutina, arrufo el nas per notar la pell torrada i perpetuar-me en pretèrit imperfet.

Recuperar l'oasi malgrat la pluja.

On venen dimarts de postal?

3 comentaris:

nona ha dit...

aqui venen dies, setmanes i mesos de postal, llastima que em queda massa poc temps per comen(ce trencada)ar a parlar per sempre en preterit imperfet.


i aixo que plou, sense parar.
pero com tu em vas dir un dia,
el dia menys esperat,
va deixar de ploure.



va vine home! :)

nona ha dit...

si plegues de la feina no et donen finiquito? nomes cal que et compris el bitllet i jo et dono allotjament i menjar gratis i visites guiades i borratxeres i gratacels i amor.


como lo ves?

:D

Mireia ha dit...

mmm...
Ja n'hi ha prou de marxar, eh! k ja n tinc prou en trobar a faltar una.. eh!
X cert, a la més propera, cafè?, a la més llunyana, treballa i parlem pel gmail.
Muak