La solitud conreada és tan treballada i tan íntima que es defensa amb les muralles que calgui. Però un dia les respostes hormonals poden més que els ariets a l'hora de conquerir castells hermètics.
[això sí: una cosa és que et guanyin i l'altra, acceptar la derrota]
Deien que era sexe i prou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ara sí que t'he perdut definitivament. Però no acceptaré la derrota jo. Així que et continuaré atabalant... per si ho dubtaves. :)
Publica un comentari a l'entrada