En aquest estiu de tenir temps, a l’Eixample li han tret el so ambient.
El camió de les escombraries ja ho sap, que a l’agost els horaris no s’acaben de morir del tot. Però es conformen, pacients, a les tardes de sol entrant pels finestrals, a les pel·lícules amb cadira plegable, a fumar més però a treure menys fum, als sofàs que grinyolen quan em véns a veure. La meva nova quotidianitat m’agrada massa per ser provisional.
Canvio mig pot de pintura per un mojito al Raïm. O potser dos.
*Publicació pòstuma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
pòstuma?
Publica un comentari a l'entrada