Espurna que vola amb el·lipsi*

En aquest estiu de tenir temps, a l’Eixample li han tret el so ambient.

El camió de les escombraries ja ho sap, que a l’agost els horaris no s’acaben de morir del tot. Però es conformen, pacients, a les tardes de sol entrant pels finestrals, a les pel·lícules amb cadira plegable, a fumar més però a treure menys fum, als sofàs que grinyolen quan em véns a veure. La meva nova quotidianitat m’agrada massa per ser provisional.

Canvio mig pot de pintura per un mojito al Raïm. O potser dos.



*Publicació pòstuma.