29.6.09

Dins d'un calidoscopi

Aquell cd que vivia sol a la guantera del meu cotxe vell es va convertir en la banda sonora de les nostres primeres cites a les fosques. Llavors no existia Manel, ni Formentera, ni el llit blanc i etern. De vegades fumàvem i de vegades ens menjàvem la boca, però ja intuíem que ens havíem trobat. Encara no havíem vist el cel brillant i la carretera estreta, però sabíem que tard o d'hora hi hauria estrofes completes passant-nos davant dels ulls. Vestits elegants i cançons de xancleta es convertien en els nostres himnes privats i ens arrencaven somriures, ens tancaven els ulls i ens amanien la vida.