8.9.09
Jo diria cine
Terrasses desertes, converses de tràmit, gossos enfilant-se'ns als genolls. Si no dic res és perquè no tinc res a dir-te, i això és un símptoma fatal, l'Enola Gay enlairant-se i Hiroshima fent com si res, saps què vull dir? Recuperem la foscor del cine, els plans per fugar-nos al Japó, l'equilibri d'agafar un maki i sucar-lo a la soja. O això o fotem el camp dijous mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
"Mapa de los sonidos de Tokio" ??? :)
t'has fugat al japó, per sempre?
(si t'enviem un teclat continues?
prometem guardar el secret)
m'he unit al blog!
Les figues de pala aquestes em tornen a la infantesa...
Publica un comentari a l'entrada