De paraigües dins sa neu

Cadena perpètua sona massa gros per aquest dimarts difressat de diumenge, avui que és dia de regals i d'eufemismes. Però la condemna és no deixar d'investigar-se a llambregades, travessant la curiositat al galop, o arriscar-se a una mort callada i progressiva, de fulla seca a mitjans d'octubre o iaia arrugada que va apagant-se tot fent ganxet.

El que segur que és veritat és que a mi m'agraden els pijames i les piruletes i em fan por la paraula "laborable" i les neveres plenes de congelats de l'Àrea de Guissona.

Tota la tarda olorant-me el canell esquerre com un oasi.
Les teulades són blanques i el silenci també.