El vent que bramula i empeny i sacseja
se'm cola als forats i se'm fica a les venes,
em remou em ventila m'escampa i m'arrenca aquest tediós anar fent dels ulls.
Desenterrades les ganes de fer, les motivacions voleien
-suspeses en l'aire-
com fulles de plataner,
i el vent, el cony de vent que no s'atura,
m'empeny a conjugar-me en present d'indicatiu,
a emborratxar-me de predicats i travessar sintagmes, galerades i epitafis
per ser una mica més jo,
perquè quedi alguna cosa de mi quan m'enyorin.
Invertir en I+D, trobar quatre parets on els huracans em modelin.
Diuen que viure és un verb.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
El contrari d'enyorar és viure, jo crec que prens la decisió correcta.
Pedres a les butxaques i a la merda el vent!
Maco.
Que volin els falziots
no vol dir que
s'ha de girar Garbí
aquest capvespre,
o que esclati un oratge
de ponent.
Que volin els falziots
tant li fa al vent.
Joan Manuel Serrat (quan el jubilat del Poble Sec cantava coses que valien la pena)
Publica un comentari a l'entrada