Doncs sí, em fa por que el vent se m'emporti. Per això a la moto m'agafo fort i tu somrius i jo em faig encara més petita. I per dissimular dic "mira, el far!" amb entonació ascendent al cim de l'Everest. De vegades voldria ser una mica més sargantana.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NB5gne237rwx7CDjnRu_ydNdjMYwelnDZ2o9wS5MF2mLTpsasyGU_wfjZ5YBRBtRh2cnhPGan-Mo_I3Px7pc3x2SW26mKbde1gbEB-iZQYIk-MkoUDX51uku2nztgW0qIWhNV5W8hHs/s400/P1010989.jpg)
Al final del camí que no tenia més enllà em vaig imaginar el nostre capítol 1.650. Comsires, com si el baixés de l'eMule, ves.
5 comentaris:
Donaria deu mil voltes més a l'illa amb tu darrera aquella moto. La serie tot just està acabant la primera temporada. Encara queden molt fascicles.
ai mare meva.
:)
glaçó impertinent!
;)
oye, m'ha agradat aquest piropo. :P
no oblidem el "jo era un grapat de neu que es va fondre miran-te", així que el tema va de gel i congelacions... algun dia em tornaré líquida, I promise you. :D
a veure si és veritat.
t'hi has fixat que comsires s'escriu tot junt?
Publica un comentari a l'entrada