Al final del camí que no tenia més enllà em vaig imaginar el nostre capítol 1.650. Comsires, com si el baixés de l'eMule, ves.
23.9.08
Més enllà dels niguls
Doncs sí, em fa por que el vent se m'emporti. Per això a la moto m'agafo fort i tu somrius i jo em faig encara més petita. I per dissimular dic "mira, el far!" amb entonació ascendent al cim de l'Everest. De vegades voldria ser una mica més sargantana.
Al final del camí que no tenia més enllà em vaig imaginar el nostre capítol 1.650. Comsires, com si el baixés de l'eMule, ves.
Al final del camí que no tenia més enllà em vaig imaginar el nostre capítol 1.650. Comsires, com si el baixés de l'eMule, ves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Donaria deu mil voltes més a l'illa amb tu darrera aquella moto. La serie tot just està acabant la primera temporada. Encara queden molt fascicles.
ai mare meva.
:)
glaçó impertinent!
;)
oye, m'ha agradat aquest piropo. :P
no oblidem el "jo era un grapat de neu que es va fondre miran-te", així que el tema va de gel i congelacions... algun dia em tornaré líquida, I promise you. :D
a veure si és veritat.
t'hi has fixat que comsires s'escriu tot junt?
Publica un comentari a l'entrada