22.8.08
Triple salt immortal
Hem constatat que la felicitat absoluta, la inòpia, l'orgia continuada, no estan fetes per nosaltres, perquè estem condemnades a la set eterna, maleïdes pel convenciment que sempre es pot anar més enllà, que sempre hi ha alguna cosa més a què aspirar. Però alhora, en prendre consciència d'aquesta avidesa innata, un cop assumit que el llindar del 100% sempre serà inabastable, ens adonem que ens acostem molt al nostre sostre autoimposat i que, mai absolutament convençudes, ara sí que podem dir que som pràcticament felices.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
ara et faria una reverència a tu i al senyor gmail i a la birra que et prenies tu i a les 3 de la matinada que se'ns van fer aquest dia.
Llegint el teu fotolog m'ha fet gràcia la foto de Guimerà perquè allà fan el millor oli que he provat mai. A més, ahir també vaig veure aquest documental i que, pell de gallina a part, vaig tenir ganes d'envair Polònia en versió estudiantil. I res, que referent al post, em sembla que jo també estic condemnat a la set eterna.
que tal si escrius una estoneta? vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada