Hi ha dies que tot tremola i els tòtems es tornen plastilina. Però llavors apareix
Maslow i t'adones que tot està diagnosticat. De vegades m'agradaria poder ser feliç amb una feina nine to five, un parell de fills amb playstation i un apartament a la platja.
6 comentaris:
he de pensar sobre això que has escrit i no amb cervesa a la sang.
Que guai això del nine to five.
Tenia un matí tan dolent com la meva nit d'anit i m'has fet començar a cantar el morning train!
parlavem amb la cots de Maslow. Despres de l'armonia i la felicitat, la 3a ha establert el nivell 6: admiracio social, que no seria el mateix que el nivell d'acceptacio social. I te tanta rao, que ho deixo aqui escrit.
segueixo sense accents.
M'he culturitzat. No recordava a Maslow i m'agradat recordar-lo
Gràcies,
MIREIA
No ve a cuento de res, però si algun dia us mudeu a viure totes juntes, guardeu-me l'entresòl o una buhardilla o alguna cosa així.
una vida massa normal, no?
Publica un comentari a l'entrada