Només en contextos molt concrets es pot detectar que certes rutines quotidianes són esclavituds.
M'agrada saber que es pot viure seient a terra i que amb una cullera es pot menjar pràcticament de tot. Una tenda que ens tapi la pluja i una tarda per dir tonteries. El fang ens arriba als turmells, però nosaltres volem molt amunt.
Deixar de necessitar és sentir-se més lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
I també sentir-se més lleuger.
Només així podem volar amunt.
Sense cadenes però també sense càrregues inútils.
Tot i que hi ha pesos difícils d'eliminar.
Publica un comentari a l'entrada