Posters en quadricromia

Estava escrivint com si res i fins ara no m’he adonat que la Marilyn em mira, repenjada a la paret, tota putona ella. Avui no ens comuniquem perquè jo no estic curvilínia, més aviat estic zen. Ella és l’ombra d’ulls amb brotxa de pintor, la piga arrogant i els llavis maduixa rodons de clavell. Jo sóc la cua improvisada, camisa i sabatilles, intuint les restes del te que ha fet d’aquesta tarda un alto-el-foc. De l’estampat de les rajoles de l’estudi me’n faria samarretes.