La carena com un decorat barroc, pàtina fixa sota el cel blavíssim. En girar el revolt se'ns ha obert al davant. Titànica i majestuosa, se'ns ha declarat sencera, obscena, sense avisar. Nosaltres hem envermellit i hem callat, contemplant amb timidesa adolescent com la llum encegadora en subratllava el contorn.
Caminar junts i compartir la intimitat de deixar-nos penetrar pel paisatge.
Per dinar he menjat sol. Em regava l'amanida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada