Desvinculat

Si dimiteixo de mi












em podré refugiar en tu?

Sa corba i s'anestèsia

Quan es fa de dia i el que compta no és l'hora ni la llum, sinó la resistència. Tota filosofia és dogma i tothom parla i vol un taxi. Encara porto el got a la mà i no, no tinc una relació tan oberta com perquè hi càpiguen personatges com tu. Ara anirem a esmorzar i ens decebrem perquè tot està tancat i els aparadors només veuen el que queda de nosaltres.

Noctàmbules amb experiència temporalment derrotades (referències a petició).

També som dijous

Els jubilats curts de vista llegeixen el diari i les adolescents escotades fan veure que estudien química. Jo em camuflo per posar-me al dia i buscar contes d'amagat, i passa allò que passa, que com menys temps tinc més llibres m'emportaria.





He llegit un escultor d'estar per casa que diu que els missatges de mòbil són més poètics que els mails, perquè el significat del què hi diem està més condensat. Com un telegrama comparat amb una carta, vaja. Jo, què vols que et digui, així a salto de mata em sembla que és més qüestió de remitents i de destinataris que no de format.

Previsions males de calcular

Abans era abans, i era jo jo jo jo jo jo jo. Ah, i un camel.

I ara és jo jo jo però i tu? i tu i jo? i jo i tu? I ja ni fumo.




Merda de papers mullats!

Breu

Jo sec i prou. No hi ha res de nou, al pis. I res no es mou.

A baix sí. Quan ja no plou hi ha sons, i fum, i gent. A les cinc surt un nen. El gran ja hi és, “té la mà”, i se’n van. El nen riu, el gran es fa el sord. I les veus ja són lluny.

Surt el sol. El veig i el vull. Ni a la pell ni als ulls, tan sols a dins. Quan el meu cap és un bac tan gran com un sot, no faig res, i a tots els draps hi veig sécs.

Jo sóc com sóc. I a cops no hi sóc del tot, per més que vull.

De vegades me passa

Tinc ressaca de llit compartit. Tant me fan les escales velles si porten a pisos de colors. Els lladres es revendran la ràdio i A Rússia acabarà en una cuneta.










Els dies són adverbis i noms propis. La resta és pols.

Capses de retoladors

Potser sí que tinc un problema. Per si no en tinc prou amb un fotolog, un fotolog compartit, un blog i una creperia virtual, ara tinc ganes de compartir un wordpress així una mica pro.


Mentrestant, per mi fal·làcia sempre sonarà a fel·lació.

"Ments perverses com la teva és el que necessita el món de la web 2.0"

Sol d'agost

Blanes serà el primer bany de mar i un vespre a la sorra.


i-friends

Em sé tots els racons d'aquesta habitació

El meu potencial s'esvaeix amb els dies fàcils.


M'estic fent massa gran per ser una diva, o millor dit per semblar-ho.

De pols estel·lar

Posa-hi per dir algo un restaurant.

Sobretot, el mar a la taula del costat
i unes cloïsses
divines
per posar un exemple
I el vi
amb la fluïdesa que a poc a poc tot ho conquereix.

Ja només queda una platja d'estrelles,
un veler per envejar, o psè
i tonteries i bombolles de cava sense copes



i coets!

que són focs artificials.








[Si vols juguem a fer fàstic de com ens estimem i lu bé que ens ho passem i quins amics que tenim i vam robar un vespre d’una pel•lícula i s'ha d'escriure sobre això. Dius que sóc molt guai i jo crec que en alguns moments ho puc aconseguir.]