No vull prendre més aspirines

Aquests dies em dedico a la companyia en simbiosi en dosis puntuals, a divagar pels revolts de l'autoanàlisi, a fingir davant del mirall que gaudeixo d'aquesta calma aparent i a inventar excuses difuses per no afrontar el futur.

Wa Yeah!

Ja sabia que els hooligans de dalt de tot (prototip vint-i-tants amb texans i ulleres de pasta) acabarien aixecant-se. El que no m'imaginava eren les parelles cinquantones de la fila de davant aplaudint emocionats. I els dos nens que havien vingut amb el papa. I la iaia de primera fila que guardava els seients abans de començar, com si no es fiés de les entrades numerades. Però tothom estava dret.
Els de l'orquestra ja s'havien acomiadat, havien sortit a saludar, instruments en mà, i havien tornat a seure per oferir dos bisos preciosos. Pau Debon havia saltat, havia cridat, havia fet sonar amb passió les pilotetes de goma, ens havia donat les gràcies mil vegades, havia simulat dirigir l'orquestra i ens havia fet cantar a ple pulmó Alegria i Wa Yeah (llavors va ser quan el Manresa va aixecar els braços, extasiat). Però el públic continuava dret i aplaudint quan ja feia dues hores que havien començat, i ell ja no sabia què dir.

"Gràcies, Sant Cugat. Una monada."

Quan ja tinc un peu en terra

Avui he constatat que un dia més o menys proper em convertiré sense saber-ho en una commuter d'hores puntes. No vull col·leccionar dies repetits, però la incertesa té caducitat.

Em plantejo quantes vides necessito ara mateix. Em sembla que com a mínim dues.













I una pròrroga per allargar aquest vespre.

I s'horabaixa

Un cel brillant

Proposo que viatjar sigui un verb reflexiu. Deu ser que avui és dia de pronoms.

Viatjar-se és una gran aventura. S'esfumen els corbs i perduren les olors.











Tramvies i bicicletes.

De ferro per tot

Hi ha un esperit contradictori que, des de fa anys, ens balanceja entre l'autoexigència més intransigent, que no es conforma i ho vol tot i ara mateix, i el passotisme aparent que, despreocupats, arrosseguem en busca de la motivació. Això ara mateix ho aplicaria, amb el vostre permís, al 90% dels meus amics, començant per mi mateixa.

"Perdem el temps, però no tant com ens pensem". Nona dixit.

Quan fas un canvi de software

La rutina ens organitza les hores i les prioritats mentre ens aniquila, discreta, la creativitat i les primaveres.

I sense primaveres, els refredats són psicosomàtics.

constipat: m. [LC] [MD] Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats.

(ecs!)

Menys benzina, menys ordinador, menys faig tard, menys menjar de tupper.