Avui se'm rebel·len els llençols estesos, els pàrquings, les amanides.
Tot em costa i m'exaspera.
I diria que les petites obstinacions quotidianes vénen de dins. Com el pus d'un gra, com els símptomes premenstruals, com les sensacions que s'escapen de la raó igual que l'aigua s'escola per la pica.
Tard o d'hora tot acaba sortint a l'exterior.
30.1.08
29.1.08
Diria que els teus llavis són hiverns
Si fes un testament en vida, els matins assolellats de diumenge serien per qui me'ls ha sabut omplir millor. Per donar-me anticiclons en ple hivern sense demanar res a canvi.
A la millor analista de la quotidianitat, li deixaria les bones pensades i les frases lapidàries, en veu alta o a raig de teclat.
And so it is.
A la millor analista de la quotidianitat, li deixaria les bones pensades i les frases lapidàries, en veu alta o a raig de teclat.
And so it is.
23.1.08
Els següents trenta mil dematins
No sé on ho vaig llegir, però va ser a principis d'agost. I no puc evitar associar aquesta frase a les tardes andorranes de lectura al sofà i de sol a la terrassa.
Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.
Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.
"La mentida més gran que mai s'ha explicat sobre l'amor és que t'allibera".
Vull creure que no és així en tots els casos, perquè l'amor de la inèrcia monòtona i la dependència buida no m'agrada. Contra això, suposo que el primer pas és decidir que l'amor pot ser alguna cosa més que una feblesa dual reservada a imbècils i romàntics. I el segon, assumir que la única versió vàlida d'aquesta transformació hormonal és una que ens faci més grans i més lliures. Dic jo.
Les semblances i diferències entre l’amor i l’amistat serien un altre capítol. Extens.
Credibilitats i vicis
Idolatro la Midori.
Haruki Murakami, Toquio blues
- Toru, ¿saps què m'agradaria fer ara?
- No en tinc ni idea.
- Primer de tot voldria estirar-me en un llit ben gran i tou, on s'hi estigués ben còmode. Després m'emborratxaria perquè no hi hagués cap caguerada d'ase a prop i et demanaria que t'estiressis al meu costat. Llavors voldria que em despullessis ben a poc a poc, amb tendresa, com una mare que despulla el seu fill petit.
Haruki Murakami, Toquio blues
22.1.08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
